Valoració final

Benvinguts/des companys/es!

Avui m’agradaria fer un poc de valoració sobre el que ha significat la realització d’aquest blog, així com també parlar de les competències assolides al llarg de cada una de les entrades que he anat fent durant aquests mesos.

En la meva opinió, aquesta ha estat una manera de fer feina innovadora, per la qual cosa d’alguna manera, ja des del principi, ens va cridar l’atenció i ens va ajudar a endinsar-nos dins un nou món com és aquest. Penso que és una bona eina per poder compartir experiències i vivències amb altres persones, a més de poder trobar informació sobre temàtiques d’interès dins el món de l’educació, en aquest cas. A més, permet la participació de tots i cada un dels membres del grup, ja que si aquesta tasca es duu a terme a l’aula, no hi arriba a participar tothom. Vull destacar la idea de la retroalimentació del blog per part de les tutores, perquè considero que és important i profitosa per a nosaltres, per poder rectificar i anar millorant la nostra tasca.

Per altra banda, considero que el fet de relacionar la tasca que duem a terme amb diferents competències estructurades prèviament en diferents blogs temàtics ens ajuda a identificar el que anem aprenent i la tasca que, tal vegada, ens queda un poc més coixa i hi cal treballar més. És cert que els primers dies va ser una feina un poc complicada, pel fet que mai havíem treballat d’aquesta manera, però a mesura que anàrem elaborant totes les entrades aprenguérem la dinàmica i el resultat penso que és positiu i facilitador d’una auto-valoració de la tasca de cada un de nosaltres.

Penso que he anat treballant la majoria de les competències, però si que cal dir que la competència número 5 no l'he treballada, ja que es deu al procés de reflexió envers al projecte de millora, tasca que els alumnes que hem seguit l'itinerari B no l'hem duit a terme, ja que varem fer les pràctiques ja fa uns anys.

En definitiva, recolzo aquesta iniciativa i espero poder seguir compartint moments interessants del món infantil.

Fins aviat!

                                       

Les competències treballades han estat:

La competència 1.4 fa referència a l’arribada a conclusions a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. Per això, penso que és una de les competències treballades, ja que mitjançant aquesta entrada faig un recull de conclusions del que ha estat la tasca duita a terme amb aquest blog.

Pel que fa a la competència 2.5, es parla del recull de dubtes i dilemes, que fa referència al que he explicat sobre els dilemes que tenguérem al començament, per treballar les competències.

Aprenentatges arrel de les exposicions

L’entrada d’avui fa referència als aprenentatges duits a terme en relació als projectes i documentals exposats a classe per part dels/les meus/ves companys/es.

La veritat és que hem après noves idees i nous coneixements sobre temàtiques que ens poden ajudar a fer front el dia a dia a l’escoleta. Noves maneres de presentar el material o els espais, per tal que millorin la tasca diària i que fan que es pugui dur a terme una educació de major qualitat, que és el que, en realitat, hauria de ser l’objectiu prioritari d’educadors/es i mestres.

He pensat que seria interessant esmentar algunes de les exposicions que m’han semblat més interessants:

-          Projecte de millora: “La figura de la mestra: rols i models d’actuació” (Escoleta d’Esporles)

Penso que és una proposta molt interessant, ja que un anàlisis de la figura de la mestra, de la seva manera de ser i d’actuar, pot dur a millores molt significatives de cara al futur i, amb això, millores en quan a la qualitat d’educació que reben els infants.

Quan estem immerses en la pràctica, a vegades oblidem tot allò que hem après a la teoria, ja sigui per manca de temps, perquè s’ha de fer el que ens ve marcat pel projecte educatiu, etc. Amb tot això, la tasca d’aquest projecte de millora es centra en l’observació de la manera ser i de com fa les coses l’educador/a en relació a la seva tasca educativa.

En la meva opinió, el moment de retorn d’informació de les observadores cap a les educadores observades serà un de gran riquesa; les crítiques constructives que es facin cap a l’actuació docent seran de gran ajuda de cara a millores en quan a l’actuació professional.

M’agradaria destacar el fet que la proposta vengui donada pel mateix centre pot ser en un primer moment sigui un handicap per les persones que han de dur a terme la tasca, ja que tal vegada elles tenien altres idees, però penso que així, és una manera de saber que la tasca que han realitzat durant aquests mesos serà profitosa.

-          Bona pràctica: “El racó del moc” (Escoleta Huialfàs, Sa Pobla)

Considero que es tracta d’una idea molt original i profitosa per el dia a dia dels infants a l’escoleta, ja que mitjançant aquesta poden anar desenvolupant la seva autonomia i anar adquirint aquest hàbit d’higiene personal. A més, penso que no és una pràctica que dugui moltes dificultats a l’hora d’incorporar-la a l’aula, i que, per part dels infants, és bona de dur a terme, ja que es tracta simplement de quan un infant té moc, anar al racó, agafar un mocador i torcar-se’l.

En realitat, idees tan senzilles com aquesta són les que hauríem de promoure per estimular als infants i, d’aquesta manera, que arribin a fer les coses per ells mateixos.

-          Documental: “La convivència amb les famílies” (Escoleta La Gola, Port de Pollença)

En la meva opinió, una bona relació família-escola és un tema clau perquè l’infant pugui sentir-se bé i a gust a l’escoleta. Aquesta relació transmet a l’infant molta tranquil·litat i seguretat.

Moltes vegades, ja sigui per manca de temps o per altres factors, la relació entre educadors/es i pares/mares es basa en els moments d’entrades i sortides dels infants a l’escoleta i qualque reunió puntual que es pugui dur a terme al llarg del curs escolar, però això no és suficient.

L’escola ha d’obrir les portes a les famílies dels infants, perquè aquestes puguin veure que es fa durant el dia a dia, participar d’algunes activitats i comunicar-se de manera més directa amb els/les educadors/es i/o altres famílies dels/les companys/es dels/les seus/ves fills/es. Tot això fa que el centre sigui un lloc transparent, en el que els pares i les mares estan tranquils a l’hora de deixar-hi els/les seus/ves fills/es.

La competència 1.2 es refereix a la reflexió sobre elements que porten a una bona actuació professional. Amb aquesta entrada parlo d’idees interessants en quan a una bona actuació del/les educadors/es.

Pel que fa a la competència 1.3, parla de l’accés a altres experiències per tal d’ampliar la nostra formació. Amb les exposicions duites a terme a classe per tots/es els/les companys/es hem ampliat el nostre bagatge de coneixements.

La competència 3.2 parla de l’aportació de reflexions en quan a l’organització del centre. Amb això, parlo de la coordinació dels professionals i la seva relació amb les famílies, entre d’altres.

Què en penso de l’elaboració del documental?

Com ja vaig comentar a una de les entrades anteriors, no pengem el documental a la xarxa perquè no tenim els permisos necessaris.

La meva tasca d’avui va encaminada a fer una reflexió autovalorativa del que ha estat el nostre documental. Per començar, penso que és important parlar del procés de captació d’imatges i filmacions, ja que aquestes conformen el bessó del que és el documental. Així, el que nosaltres férem uns dies abans de visitar l’escoleta va ser preparar dues càmeres amb els seus respectius complements per tal que el dia que fóssim allà no tenguéssim cap problema de tipus: la càmera s’ha quedat sense bateria, la targeta de memòria està plena, etc. Per altra banda, el moment clau va ser el dia que anàrem a l’escoleta; la tasca principal va ser organitzar-nos de manera que poguéssim gravar diferents canvis de bolquers, en diferents aules, per tal de tenir una visió tant d’un canvi de bolquers en nadons fins a un canvi de bolquers en infants de 2-3 anys. A més, varem realitzar una entrevista a la coordinadora del centre i a una de les practicants, per tal que ens donessin la seva visió sobre aquest moment. Finalment, una vegada tenguérem totes les fotografies i gravacions, ens varem posar a elaborar el vídeo del documental. En un primer moment, la nostra tasca va ser visualitzar els vídeos i anar mirant quins moments trobàvem més significatius i que, per tant, havien de sortir al vídeo; una vegada seleccionats, els tallarem per poder-los adjuntar al programa que emprarem per elaborar el documental. El pas següent va ser decidir com estructurar-ho, el que volíem era que l’essència i les idees del mateix quedessin clares. Així que començàrem a adjuntar diferents fotografies i trossos de vídeos, i ho anàrem enllaçant per tal que quedés un bon fil conductor de la història. Un dels entrebancs que ens trobàrem va ser el fet que l’audio dels vídeos no era clar, ja que es tractava d’un ambient d’escoleta i hi havia molt de renou de fons. Finalment decidirem llevar-lo i adjuntar una música de fons tranquil·la, que acompanyi un moment tan íntim com és el del canvi de bolquers.

Amb tot això, penso que el resultat final ha estat positiu i que el fet d’exposar-ho davant els/les companys/es de classe ha fet que tots/es ells/es hagin pogut saber un poc més sobre aquest moment tan quotidià per a un infant.

La competència 1.2 fa referència a la reflexió sobre elements que porten a una bona actuació professional. Amb aquesta entrada faig una reflexió autovalorativa sobre l’elaboració del nostre documental, exposant passa a passa així com ho hem fet i els entrebancs que ens hem pogut trobar

Pel que fa a la competència 1.4, es refereix a l’arribar a unes conclusions elaborades a partir de la contrastació d’informació recollida. Per això, penso que després de l’elaboració del documental, hem arribat a aquestes conclusions del que ens ha suposat el producte final en relació a tot el procés.

La competència 2.6 fa referència a l’argumentació del que s’ha fet i per què, que és el que he anat exposant al llarg de l’entrada.

Documentals a la xarxa

Documental 1

http://www.youtube.com/watch?v=PQE4WqQSOcQ

Aquest primer documental fa referència a l’“Educació Emocional”, un procés educatiu continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com a element essencial del desenvolupament integral de la persona.

En el documental, gravat a l’escola Sagrada Família de Barcelona, s’ens explica que el món va canviant, que s’ha valorat molt el coeficient intel·lectual i les habilitats per aprendre conceptes; amb tot això, l’educació ha de canviar i ha d’incloure una educació emocional en la que els conceptes de “ment i cos” van lligats.

En el vídeo surt una frase molt clara: “Siento, luego existo”. En realitat, el que cerquem és el benestar, i que amb aquest els infants siguin feliços. Per això, els professionals hem de formar-nos sense deixar de banda l’educació emocional.

La mestra que apareix en el vídeo ens explica que en el dia a dia a l’aula, intenten posar nom a les emocions que presenten els infants, compartint-les i, entre tots, intentar cercar una solució a qui ens demana ajuda, ja que si volem que els infants tenguin un benestar i es sentin feliços, els hem d’educar, ensenyar i acompanyar-los en aquest descobriment.

En definitiva, que la nostra tasca com a mestres sigui la de cercar recursos i/o habilitats per a que els/les nostres futurs alumnes arribin a tenir un bon benestar personal i social.

Documental 2
 

http://www.youtube.com/watch?v=xyFXZxFiIk4

Aquest segon documental es titula “Solo el principio” i convida a la reflexió sobre la importància d’una bona educació des de la infància. En realitat, en aquest enllaç només surt una petita part del que és, ja que l’original és bastant més llarg.

Els protagonistes són infants d’una aula de P3 de França que, juntament amb la seva mestra, diuen com es senten, expressen les seves idees, emocions, etc. sobre tot el que van parlant. Tot aquest procés els ajuda a aprendre a escoltar i respectar als seus companys, a esperar el torn de paraula, a expressar-se i, en definitiva, a conèixer-se progressivament a si mateix.

Considero molt interessant la idea que infants de 3-4 anys puguin estar parlant sobre temàtiques tan àmplies com són l’amor o la llibertat, entre moltes altres.

Per tant, sabent que els infants encara que ens pareixin petits són com a esponges i aprenen ràpidament les coses, penso que és a partir d’aquest moment en el que s’els ha de donar l’oportunitat de començar a reflexionar, promovent així la seva capacitat ètica i social des de ben petits.

La competència 1.1 fa referència a l’accés a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats que es plantegen. La treballo ja que cerco diferents recursos per poder dur a terme la meva tasca.

Pel que fa a la competència 1.3, parla sobre l’accés i revisió d’altres blogs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació. Per tant, mitjançant la recerca anterior, he treballat i ampliat els meus coneixements.

Un moment íntim

Sabies que el moment del canvi de bolquers d’un infant és un moment especial?

Et diem per què...

-          S’estableix una relació íntima entre l’infant i l’adult.

-          L’infant compta amb una atenció individualitzada i privilegiada.

-          Es deixen de banda les presses tan comuns en el dia a dia de la nostra societat.

-          Es gaudeix d’un moment de benestar, seguretat i tranquil·litat.

-          L’infant esdevé com un ésser capaç de desenvolupar-se autònomament.

Per tot això i molt més, us animem a veure el nostre documental, creat a partir d’un seguit d’imatges i gravacions a una escoleta de Primer Cicle d’Educació Infantil, on segueixen els principis educatius de la gran autora Emmi Pikler, qui defensa per damunt de tot la capacitat de l’infant per desenvolupar-se de forma autònoma.

Gaudireu d’una estona “interessant i educativa”!

(Us informem que per motius de seguretat no penjarem el documental al blog).

Parlem de bones pràctiques

Blog 1: El viatge més bonic del món

 

http://evmbdm.blogspot.com.es/2013/04/benvinguts-lectors-i-lectores-avui-amb.html?showComment=1366914704869

El primer que destacaria és que es tracta d’una idea molt original i profitosa per al dia a dia dels infants a una escoleta. Considero que no és una pràctica que dugui moltes dificultats a l’hora d’incorporar-la a les aules i que realment pot ser molt profitosa per els infants, ja que mitjançant aquesta poden anar desenvolupant-se de forma autònoma i anar adquirint progressivament aquesta rutina relacionada amb la higiene personal, amb el simple fet d’agafar un mocador i torcar-se el moc. A vegades el més difícil per als/les educadors/es és pensar en aquest tipus de propostes, enhorabona!

Blog 2: De poques paraules

 

http://depoquesparaules.blogspot.com.es/2013/04/bona-practica-daula-manipulacio-lliure.html?showComment=1366917742032

Des del meu punt de vista la manipulació és una pràctica que dóna molt de joc a l’hora de ser treballada amb infants. Mitjançant aquesta s’experimenta gairebé a través de tots els sentits, unes vegades més i d’altres no tant, depenent de les possibilitats que ens dóna el material que proposem cada vegada. A través d’aquests tipus de pràctiques donem lloc a que els infants siguin els protagonistes de cada acció i que poc a poc vagin desenvolupant la seva creativitat i imaginació.

Blog 3: El projecte de créixer

 

http://elprojectedecreixer.blogspot.com.es/2013/04/construim-junts.html?showComment=1366919550913

M’ha semblat molt interessant la idea de cooperació i tria d’idees proposades pels propis infants. Penso que donar l’oportunitat que aquests participin activament en les activitats que es duen a terme al centre és una font de riquesa i aprenentatge. També destacar el fet de la utilització d’una metodologia innovadora com són els ambients, els quals permeten als infants manipular i experimentar lliurement d’una manera motivadora, anant desenvolupant  així la seva autonomia.

La competència 1.3 fa referència a l’accés i revisió d’altres blogs i experiències per tal d’ampliar la nostra formació. Per tant, mitjançant aquesta tasca treballo aquesta competència, ja que he llegit diferents blogs i he pogut aprendre d’experiències d’altres companys/es.

 

Pel que fa a la competència 4.2, parla de la identificació i comparació de bones pràctiques; la treballo ja que cerco una bona pràctica que em resulti interessant i vaig comparant les que més m’agraden.

Canvi de bolquers, Emmi Pikler

Així com us vaig introduir el tema, estem treballant per dur a terme un documental que reculli una bona pràctica basada en el canvi de bolquers, un moment molt íntim per a l’infant. Per fer-ho, ens basem en la línia pedagògica d’Emmi Pikler, qui veu a l’infant com un ésser capaç de desenvolupar-se de forma autònoma i, a més, considera rellevant respectar cada una de les iniciatives que puguin tenir els infants en el dia a dia.

 

“Provar d’ensenyar a un infant alguna cosa que pot aprendre per ell mateix, no és tan sols inútil sinó també perjudicial”.              (Emmi Pikler)

 

Els protagonistes del nostre documental són alguns infants d’una escoleta de Primer Cicle d’Educació Infantil, les educadores de la qual han estat formades amb la pràctica educativa que recull els principis de l’autora esmentada anteriorment; les educadores que duen a terme el canvi de bolquers i la coordinadora de l’escoleta, qui ens conta quatre pinzellades del model pedagògic que segueixen.

 

Si parlem de finalitats i objectius, cal fer referència a que el que pretenem és conèixer més a fons la relació íntima que s’estableix entre infant i adult durant un moment quotidià com és el canvi de bolquers, seguint els principis d’Emmi Pikler.

 

Els destinataris del nostre documental som tots els alumnes que estem estudiant el Grau d’Educació Infantil, així com també podrien ser-ho educadors/res i altres professionals de l’educació.

 

Per dur a terme tota aquesta tasca, necessitarem diferents tipus de materials, entre els que destaco: una càmera de fotografies i/o vídeos, un trípode i un ordinador per fer el muntatge amb el seu respectiu programa informàtic.

 

La competència 1.1 parla sobre la recerca de dades i recursos existents a l’hota de resoldre les tasques que se’ns plantegen. Per això, per saber un poc més sobre la línia pedagògica que segueix l’autora en la qual ens basem, he cercat informació per la xarxa.

 

La competència 2.3, que fa referència a la descripció dels objectius proposats. En aquest  cas, exposo el que pretenem mitjançant el documental.

 

Pel que fa a la competència 4.1, parla de la identificació dels marcs teòrics que justifiquen les pràctiques; per tant, aquí parlem sobre els principis pedagògics d’una autora en concret, Emmi Pikler.

L'espai i el temps

L’organització de l’espai i el temps ha d’anar encaminada a facilitar l’autonomia dels infants i, per tant, a potenciar les seves possibilitats d’exploració i experimentació. Per això, en la nostra intervenció educativa com a docents, haurem de contemplar tant les rutines i activitats que realitzem amb els infants, com els materials i lloc on aquestes es duen a terme. Amb tot això, crearem un clima afavoridor que donarà qualitat als vincles que s’hi estableixin.

 

Tres idees que considero elementals sobre aquesta temàtica són:

 

-          Relació edat infant – activitats/rutines: depenent de l’edat dels infants, es donarà una importància o una altra a les activitats/rutines que es duran a terme en el dia a dia de l’escoleta. En aquest sentit, si estem amb infants de 0 a 1 anys, una de les tasques primordials serà atendre les seves necessitats bàsiques, com són l’alimentació, la higiene i el descans.

 

-          L’espai: és un element indispensable, ja que en ell veiem com són les diferents aules de l’escoleta, si les parets tenen molts de colors o pel contrari són totes blanques, sense dibuixos ni fotografies, els materials dels que disposen cada una d’elles, etc. Una escoleta amb un espai adequat, càlid i acollidor servirà d’empenta cap un bon desenvolupament-aprenentatge de l’infant.

 

-          El temps: la distribució del temps és una tasca primordial, ja no només parlant d’una escoleta infantil, sinó en el nostre dia a dia com a ciutadans. Per això, és necessari que des de ben petits, se’ns doni una distribució adequada de les activitats/rutines que durem a terme, tenint en compte factors tan importants com l’edat dels infants a qui anirà dirigida la nostra tasca, la introducció d’activitats variades, dinàmiques i enriquidores, entre d’altres.

 

En definitiva, és necessària una bona relació espai-temps per potenciar en els infants un desenvolupament encaminat a l’adquisició de la seva l’autonomia.

 

La competència 1.4, es refereix a l’elaboració de conclusions a partir de la contrastació de la informació recollida, per això, considero que amb aquesta entrada treballo el que varem comentar a la classe anterior sobre els horaris, traient conclusions del que està bé i el que no, en referència a l’edat dels infants.

 

Considero que treballo la competència 3.2, que fa referència a l’aportació de reflexions en quan a l’organització del centre. En aquest cas, em centro al que fa a l’organització de l’espai i el temps a una escoleta.

Documental: una bona pràctica

La nostra proposta de documental va encaminada en una bona pràctica en canvis de bolquers, basada en la tècnica d’Emmi Pikler. El que pretenem és investigar i formar-nos sobre aquesta temàtica, molt comuna a les escoletes d’Educació Infantil. Per fer-ho, durem a terme una gravació d’un documental en el que recollirem informació i diferents escenes significatives en les que es visualitzi un canvi de bolquers duit a terme amb una pràctica coherent, a càrrec d’educadors/res que han estat formats/des amb la tècnica de l’autora esmentada anteriorment. Amb tot això, podrem respondre a diverses preguntes que tal vegada ens hem anat fent al llarg de la nostra, encara petita, experiència en el món educatiu.

 

El moment de canvi de bolquers és una acció d’higiene que es realitza als infants vàries vegades al dia. Són moments que es repeteixen en el dia a dia i que, per tant, se’ls hauria de donar molta importància, no només per l’objectiu principal d’aquesta acció, que és la higiene en si, sinó també perquè són moments en els que es pretenen establir i/o enfortir els lligams afectius entre infants i adults. A més, és un moment que possibilita que l’infant aprengui com és el seu cos. En definitiva, hauria de tractar-se d’un moment de benestar i tranquil·litat, en el que l’infant pogués gaudir d’una atenció individualitzada i privilegiada.

 

La competència 1.2 fa referència a la reflexió i ponderació sobre elements que duen a una bona pràctica professional. Per això, considero que s’ha treballat la bona pràctica que engloba la tècnica d’Emmi Pikler, basada amb uns principis educatius i pedagògics molt afavoridors pels infants.

 

Pel que fa a la competència 2.3, he descrit els objectius que ens proposem amb la realització d’aquest documental.

 

La competència 2.4 es refereix a la realització de preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge. Ho relaciono amb el moment en que parlo de les preguntes que tal vegada ens hem anat fent al llarg de la nostra experiència com a practicants, les quals poc a poc seran respostes a través del documental.

 

Parlem de la competència 4.1, la qual fa referència a la identificació dels marcs teòrics que justifiquen la pràctica educativa. En aquest cas, ens basem amb la tècnica d’una molt coneguda professional de la pediatria, Emmi Pikler.

Reflexió observació d'aula

El que pretenc amb aquesta entrada és reflexionar sobre l’observació que vaig compartir amb vosaltres el passat mes de març, en què la meitat del grup amb el que estava fent les pràctiques, es disposaven a fer construccions. També parlaré de les creences de la mestra en aquesta situació en concret, a més de d’identificar els referents teòrics amb els quals podem relacionar aquest cas. Finalment, exposaré una sèrie de preguntes que podríem formular a la mestra, per ajudar a fer una bona reflexió de la situació viscuda.

Quan parlem de creences ens referim a idees que formen part de la manera de pensar que tenim les persones, de la manera en que cada un de nosaltres interpreta el món i tot el que passa. Per tant, les creences que té aquesta mestra són:

- Poder treballar amb només la meitat del grup suposa poder fer activitats que tal vegada no podries dur a terme amb tot el grup sencer i poder prestar més atenció a cada un dels infants, observant el que fan i intervenint en el cas que sigui necessari.

- Incitar als infants abans del joc formulant diferents preguntes, obrint un petit debat, etc. ajuda a que es presti més atenció per part de tots ells i que, d’alguna manera, es tenguin més ganes de participar en l’activitat.

- Motivar a un infant en concret que no participa de manera correcta en l’activitat, perquè faci el que fan els seus companys, ressaltant la importància del que quedarà, del que veuran els seus pares i els dels seus/ves companys/es a l’hora de veure les fotografies de la sessió. L’element familiar crea motivació en els infants i té un paper molt important en la formació personal de cada un dels infants.

- Motivant als infants, aquests poden arribar a assumir els seus reptes.

 Els referents teòrics amb els quals podríem relacionar aquest cas són varis, però els que considero més rellevants són, per una banda, la importància de la documentació, documentem per deixar constància de cada un dels moments que viuen els infants; també és una manera de donar confiança i seguretat a les famílies, les quals veuen que les tasques que s’estan duent a terme són adequades; i, per altra banda, la importància de la observació, de la mirada atenta de la mestra, per donar resposta a diferents situacions que puguin anar sorgint.

Per ajudar a fer una bona reflexió sobre la situació, penso que algunes de les preguntes que podríem formular a la mestra són les següents:

- Quin objectiu es segueix mitjançant aquesta activitat?

- Per què pensa que aquest infant es comporta així?

- En què es basa per motivar a l’infant d’aquesta manera?

- I si aquesta motivació no hagués estat suficient perquè l’infant comencés a fer la seva construcció, què hagués fet?

La competència 2.2 fa referència a la identificació de creences i concepcions, per tant, a través de la reflexió anterior, poso en pràctica la identificació de les creences de la mestra en l’activitat que s’ha duit a terme.

Pel que fa a la competència 4.1, parlem de la identificació dels marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula, per això, és una competència que he treballat a través de la identificació dels referents teòrics relacionats amb aquesta observació.

Pla d'acció

Avui exposaré un pla d’acció per a millorar les meves competències febles. Ja que ara mateix no faig les pràctiques, ho relacionaré amb les classes de repàs que faig durant tres dies a la setmana amb infants de entre 6 i 12 anys, a través de l’Associació de Joves Envant de Santa Margalida.
 

Tal i com parlarem a classe sobre l’anàlisi DAFO, el qual té en compte les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats envers a la nostra comunitat, ens ha de servir de punt de partida per a saber què i com puc treballar les competències que encara no acabo de tenir assolides per a millorar-les.

Primerament, vull remarcar que el fet de ser autònom en l’aprenentatge hauria de ser el punt d’inici per a un bon posterior ensenyament-aprenentatge cap als nostres infants, ja que contrastant informació i reflexionant sobre aquesta és la millor manera d’aprendre.

Si parlem de reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge, es tracta d’una de les competències en les que hauria de seguir treballant. Durant les classes de repàs que don els capvespres, moltes vegades me’n adono que tal vegada aquell dia he estat massa pendent d’un infant en concret i que, per altra banda, no he prestat l’atenció suficient que hauria d’haver-li prestat a un altre infant; podem relacionar-ho també amb el temps, ja que aquest corre molt aviat i quan ens adonem, la sessió ja ha acabat. Per tant, hem de saber administrar bé el temps i dedicar-nos a tots els infants més o menys per igual; així, si un dia no he pogut estar molt de temps amb un/a determinat/da nin/a, el meu objectiu del dia següent hauria de ser centrar-me un poc més amb ell/a.

Pel que fa a l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres o, en aquest cas, el projecte de reforç educatiu que duu a terme l’associació, també és una competència amb la que hauria de seguir treballant ja que, com ja vaig dir, durant el meu període de pràctiques no vaig tenir l’oportunitat de treballar-ho. A principi de curs, la meva companya i jo varem revisar el document que recollia la informació del que proposava el projecte amb les tasques que, en realitat, havíem duit a terme el curs anterior. La nostra tasca va consistir en introduir noves activitats que complementessin el que exposava el document; així, varem introduir activitats puntuals com ara tallers de màscares, una diada d’aprendre a fer crespells, etc. Per tant, durant aquest curs estam duent a terme millores en quan al que reflecteixen els documents informatius del projecte.

L’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge és una competència que si que vaig treballar durant el meu període de pràctiques, però que penso que no per això ja la tengui assolida i no se’n hagi de parlar més, sinó que, amb el dia a dia amb els infants, segueixo treballant-ho i enriquint-me amb cada una de les experiències viscudes.

Finalment, trobem la reflexió sobre el procés de millora, que és una tasca que no vaig dur a terme durant les meves pràctiques, però que ara, amb el projecte de reforç educatiu de l’associació amb la qual treballo si que ho estem treballant. El curs passat varem iniciar el projecte i, una vegada finalitzat el curs, varem fer balanç de les coses que havíem fet bé, les que podíem millorar de cara al curs vinent, etc. Recordo que un fet a millorar era el de donar un moment a la relació amb les famílies, perquè durant el primer curs va ser escassa, limitant-se a les entrades i les sortides dels infants. Per això, proposarem una vegada al mes citar als pares de cada infant per separat, per tal de poder tenir un feedback del que l’infant fa amb nosaltres i del que fa a casa o a l’escola. És una tasca que estam duent a terme enguany i de la que en traiem molts bons resultats.

 

La competència 2.1 fa referència a la identificació de punts forts i punts febles quan a les meves capacitats i competència professionals; per tant, la vaig treballant al llarg de l’entrada, parlant del que ja tenc assolit i del que em queda per assolir.

Considero que la competència 2.7 és la que més he treballat amb aquesta entrada, ja que fa referència a la reflexió sobre els meus errors i la recerca de maneres de millorar la meva actuació professional.

Observació d'aula

La meva tasca d'avui fa referència a una descripció d'una observació d'aula duita a terme durant el meu període de pràctiques amb infants de 2 anys a la classe dels caragols.

Recordo que un dia, tots els infants estaven asseguts a l'estora amb els seus coixins a un raconet de l'aula i l'educadora va decidir partir el grup per la meitat, de manera que mig grup anés a l'aula multiusos del costat a veure àlbums amb fotografies de diferents moments viscuts a l'escoleta i, l'altra meitat del grup quedés a l'aula fent construccions.

Els infants que quedaren a l'aula escoltaven atentament a l'educadora perquè els donés el "sus" per començar l'activitat. Aquesta, per la seva part, les feia preguntes per incitar-los en la participació de l'activitat, com ara: "Amb què vos fa ganes jugar avui?", voleu jugar amb aquestes peces tan guapes?”. A partir d'aquí, es creava un petit debat entre els mateixos infant i, al cap d'un poc, l'educadora donava el "sus" per començar el joc.

Els infants es col·locaren cada un a un raconet, s'anaven aixecant per agafar les peces de construcció i anaven fent les seves torres, castells, carreteres, etc. Mentrestant, però, un dels infants es dedicava a anar mirant les construccions dels seus companys, una a una, envers de fer la seva, inclús a vegades llevava qualque peça a un company o n'hi afegia qualcuna a la construcció. Per això, l'educadora li cridava l'atenció i li deia que, així com els seus/ves companys/es en feien una pròpia, ell també havia de fer la seva, que sinó, a l'hora de mostrar les fotografies de les torres, castells i carreteres fetes als pares i als altres companys, ell no en tendria cap de seva. Així que això va parèixer motivar-lo, es va fer el seu raconet, va anar a cercar peces i, poc a poc, va anar construint el seu xalet.

Una vegada acabada la sessió, aquest infant es sentia tot orgullós de la seva feina i la mostrava a tots els seus/ves companys/es.

 

La competència 1.2 fa referència a la reflexió sobre elements que porten a una bona actuació professional. Mitjançant aquesta entrada la treballo perquè la intervenció de l'educadora em fa reflexionar sobre el que s'ha de fer en determinades situacions en les que, tal vegada, no sabem molt bé el que hem de fer.

Pel que fa a la competència 2.2, es tracta d'identificar les pròpies creences i concepcions, contrastar les creences personals amb les pràctiques i activitats del centre. Per això, considero que, a través del que he reflexionat anteriorment, posa en pràctica les meves pròpies creences en relació a l'activitat que s'està duent a terme.

Competències professionals

En aquest apartat tractaré de dir-vos quin és el meu punt de partida envers a les meves competències professionals i les que anirem treballant en l’assignatura de Reflexió i Innovació Educativa. Per això, faré una autovaloració de les competències que ja tenc assolides i de les que encara estic en procés d’assolir, basant-me en l’experiència de les pràctiques que vaig dur a terme a la classe dels Caragols amb 15 infants de 2 a 3 anys i a la classe de’n Patufet amb 17 infants de 3 a 4 anys.
 

Classifiquem les competències en cinc grans blocs:
 

1. Ser autònom en l’aprenentatge

Per a la construcció d’una bona autonomia en l’aprenentatge, hem de ser capaços de cercar quines són les millors solucions per a un determinat problema o activitat, reflexionar sobre com poder arribar a fer-ho de la millor manera possible, tenir present la nostra pròpia experiència i, finalment, arribar a unes conclusions envers allò que hem estat investigant.
 

Considero que som una persona a qui li agrada tenir les idees organitzades i cercar dins la meva pròpia experiència per a resoldre situacions determinades, fent bagatge del que ja se i, si és necessari, contrastant-ho amb altres fons d’informació. Si es tracta de treball en equip, per exemple, penso que a l’hora de resoldre qualsevol tipus de tasca hem d’haver-ho treballat tots i estar-hi d’acord, ja que cada un d’aquests membres ha de sentir-se partícep de la tasca que s’està duent, podent donar la seva opinió al respecte, sent escoltat per la resta de components.
 

2. Reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge

És molt important conèixer quins són els nostres punts forts i els nostres punts febles en base a les nostres capacitats i competències professionals. Per això, hem de saber què volem aprendre i quins objectius ens proposem per a, més endavant, demanar-nos què hem après i què volem aprendre. Amb tot això, hem de ser crítics amb nosaltres mateixos i reflexionar sobre els nostres propis errors.
 

Penso que es tracta d’una competència bastant complexa, ja que a vegades no ens hi aturem a pensar, però el nostre procés d’aprenentatge és la base per a una bona actuació educativa. Per això, és una competència que encara no he acabat d’assolir.
 

3. Analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil

Aquesta no és una tasca fàcil; demanar-nos com funciona el centre, aportar reflexions en quan a la seva organització i contrastar la informació que recullen els documents del centre amb la realitat.
 

Centrant-me amb la meva experiència, es tracta d’una competència que, tal vegada, em va quedar una mica en l’aire amb el sentit que, durant les meves pràctiques, no ens centràvem tant en aspectes de caire teòric, sinó que, sobre el que ens havien ensenyat, anàvem actuant. Ara bé, penso que per a un bon funcionament del centre, és necessari que totes aquestes qüestions hi siguin presents.
 

4. Analitzar i reflexionar sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge

Els marcs teòrics que qüestionen la tasca dins l’aula, la identificació de bones pràctiques i l’elaboració d’hipòtesis composen un anàlisis envers als processos d’ensenyament-aprenentatge a les escoles.
 

Considero que és una competència que vaig anar treballant durant la meva estada amb els infants a l’escoleta i a l’escola. Amb el dia a dia aprens a identificar i relacionar el que es fa, amb el perquè i com fer-ho.
 

5. Reflexionar sobre el procés de millora

Quina és la diferència entre bones pràctiques i projecte de millora? Un projecte de millora es duu a terme a partir de l’anàlisi de necessitats i identificació d’un problema. Una vegada detectat, es duu a terme una recerca d’informació i una previsió del què ens pot resultar un obstacle a l’hora de la seva aplicació.
 

Durant les pràctiques del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil no duguérem a terme un projecte de millora, sinó que la nostra tasca més teòrica era la de la realització d’una memòria, la qual inclogués: les característiques del centre, les activitats-rutines d’aula, una unitat didàctica, les observacions longitudinals recollides i analitzades i una conclusió final sobre l’experiència.
 

A més, comptem amb un llistat de competències que proposa Perrenoud, de les que no ens hem d’oblidar:

 

-          Organitzar i animar situacions d’aprenentatge

-          Gestionar la progressió dels aprenentatges

-          Elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació

-          Implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en la seva feina

-          Fer feina en equip

-          Participar en la gestió de l’escola

-          Informar i implicar als pares

-          Fer ús de les noves tecnologies

-          Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió

-          Organitzar la pròpia formació continua

 

Entre aquestes, destacaria la importància de treballar en equip per, a poc a poc i entre tots, aconseguir una educació de major qualitat; a més de fer partíceps a les famílies de tots els infants que romanen en el centre, per aconseguir una unió i major estabilitat en aquesta relació família-escola. Finalment, destacar el fet d’una contínua formació del professional, ja que així com els anys van passant, la manera de veure el món va canviant i això mateix passa amb l’educació, necessitem uns professionals que es vagin renovant i aprenent any darrera any coses noves.

 

Amb tot això, espero mitjançant aquest assignatura poder seguir assolint totes aquestes competències de les que he estat parlant, enriquint-me de cada una de les aportacions dels meus companys/es.

La competència 2.1 fa referència a la identificació dels punts forts i punts febles quan a les meves capacitats i competències professionals, les quals treballo de manera directa en aquesta entrada, analitzant les competències que ja tenc assolides i les que encara estic en procés d'assolir.

També treballo la competència 2.3, ja que descric el que vull aprendre mitjançant aquesta assignatura i explico els objectius que em proposo.

Considero que treballo la competència 2.7, ja que reflexiono sobre els meus errors cercant maneres de millorar i completar la meva pràctica professional.