Parlem de bones pràctiques

Blog 1: El viatge més bonic del món

 

http://evmbdm.blogspot.com.es/2013/04/benvinguts-lectors-i-lectores-avui-amb.html?showComment=1366914704869

El primer que destacaria és que es tracta d’una idea molt original i profitosa per al dia a dia dels infants a una escoleta. Considero que no és una pràctica que dugui moltes dificultats a l’hora d’incorporar-la a les aules i que realment pot ser molt profitosa per els infants, ja que mitjançant aquesta poden anar desenvolupant-se de forma autònoma i anar adquirint progressivament aquesta rutina relacionada amb la higiene personal, amb el simple fet d’agafar un mocador i torcar-se el moc. A vegades el més difícil per als/les educadors/es és pensar en aquest tipus de propostes, enhorabona!

Blog 2: De poques paraules

 

http://depoquesparaules.blogspot.com.es/2013/04/bona-practica-daula-manipulacio-lliure.html?showComment=1366917742032

Des del meu punt de vista la manipulació és una pràctica que dóna molt de joc a l’hora de ser treballada amb infants. Mitjançant aquesta s’experimenta gairebé a través de tots els sentits, unes vegades més i d’altres no tant, depenent de les possibilitats que ens dóna el material que proposem cada vegada. A través d’aquests tipus de pràctiques donem lloc a que els infants siguin els protagonistes de cada acció i que poc a poc vagin desenvolupant la seva creativitat i imaginació.

Blog 3: El projecte de créixer

 

http://elprojectedecreixer.blogspot.com.es/2013/04/construim-junts.html?showComment=1366919550913

M’ha semblat molt interessant la idea de cooperació i tria d’idees proposades pels propis infants. Penso que donar l’oportunitat que aquests participin activament en les activitats que es duen a terme al centre és una font de riquesa i aprenentatge. També destacar el fet de la utilització d’una metodologia innovadora com són els ambients, els quals permeten als infants manipular i experimentar lliurement d’una manera motivadora, anant desenvolupant  així la seva autonomia.

La competència 1.3 fa referència a l’accés i revisió d’altres blogs i experiències per tal d’ampliar la nostra formació. Per tant, mitjançant aquesta tasca treballo aquesta competència, ja que he llegit diferents blogs i he pogut aprendre d’experiències d’altres companys/es.

 

Pel que fa a la competència 4.2, parla de la identificació i comparació de bones pràctiques; la treballo ja que cerco una bona pràctica que em resulti interessant i vaig comparant les que més m’agraden.

Canvi de bolquers, Emmi Pikler

Així com us vaig introduir el tema, estem treballant per dur a terme un documental que reculli una bona pràctica basada en el canvi de bolquers, un moment molt íntim per a l’infant. Per fer-ho, ens basem en la línia pedagògica d’Emmi Pikler, qui veu a l’infant com un ésser capaç de desenvolupar-se de forma autònoma i, a més, considera rellevant respectar cada una de les iniciatives que puguin tenir els infants en el dia a dia.

 

“Provar d’ensenyar a un infant alguna cosa que pot aprendre per ell mateix, no és tan sols inútil sinó també perjudicial”.              (Emmi Pikler)

 

Els protagonistes del nostre documental són alguns infants d’una escoleta de Primer Cicle d’Educació Infantil, les educadores de la qual han estat formades amb la pràctica educativa que recull els principis de l’autora esmentada anteriorment; les educadores que duen a terme el canvi de bolquers i la coordinadora de l’escoleta, qui ens conta quatre pinzellades del model pedagògic que segueixen.

 

Si parlem de finalitats i objectius, cal fer referència a que el que pretenem és conèixer més a fons la relació íntima que s’estableix entre infant i adult durant un moment quotidià com és el canvi de bolquers, seguint els principis d’Emmi Pikler.

 

Els destinataris del nostre documental som tots els alumnes que estem estudiant el Grau d’Educació Infantil, així com també podrien ser-ho educadors/res i altres professionals de l’educació.

 

Per dur a terme tota aquesta tasca, necessitarem diferents tipus de materials, entre els que destaco: una càmera de fotografies i/o vídeos, un trípode i un ordinador per fer el muntatge amb el seu respectiu programa informàtic.

 

La competència 1.1 parla sobre la recerca de dades i recursos existents a l’hota de resoldre les tasques que se’ns plantegen. Per això, per saber un poc més sobre la línia pedagògica que segueix l’autora en la qual ens basem, he cercat informació per la xarxa.

 

La competència 2.3, que fa referència a la descripció dels objectius proposats. En aquest  cas, exposo el que pretenem mitjançant el documental.

 

Pel que fa a la competència 4.1, parla de la identificació dels marcs teòrics que justifiquen les pràctiques; per tant, aquí parlem sobre els principis pedagògics d’una autora en concret, Emmi Pikler.

L'espai i el temps

L’organització de l’espai i el temps ha d’anar encaminada a facilitar l’autonomia dels infants i, per tant, a potenciar les seves possibilitats d’exploració i experimentació. Per això, en la nostra intervenció educativa com a docents, haurem de contemplar tant les rutines i activitats que realitzem amb els infants, com els materials i lloc on aquestes es duen a terme. Amb tot això, crearem un clima afavoridor que donarà qualitat als vincles que s’hi estableixin.

 

Tres idees que considero elementals sobre aquesta temàtica són:

 

-          Relació edat infant – activitats/rutines: depenent de l’edat dels infants, es donarà una importància o una altra a les activitats/rutines que es duran a terme en el dia a dia de l’escoleta. En aquest sentit, si estem amb infants de 0 a 1 anys, una de les tasques primordials serà atendre les seves necessitats bàsiques, com són l’alimentació, la higiene i el descans.

 

-          L’espai: és un element indispensable, ja que en ell veiem com són les diferents aules de l’escoleta, si les parets tenen molts de colors o pel contrari són totes blanques, sense dibuixos ni fotografies, els materials dels que disposen cada una d’elles, etc. Una escoleta amb un espai adequat, càlid i acollidor servirà d’empenta cap un bon desenvolupament-aprenentatge de l’infant.

 

-          El temps: la distribució del temps és una tasca primordial, ja no només parlant d’una escoleta infantil, sinó en el nostre dia a dia com a ciutadans. Per això, és necessari que des de ben petits, se’ns doni una distribució adequada de les activitats/rutines que durem a terme, tenint en compte factors tan importants com l’edat dels infants a qui anirà dirigida la nostra tasca, la introducció d’activitats variades, dinàmiques i enriquidores, entre d’altres.

 

En definitiva, és necessària una bona relació espai-temps per potenciar en els infants un desenvolupament encaminat a l’adquisició de la seva l’autonomia.

 

La competència 1.4, es refereix a l’elaboració de conclusions a partir de la contrastació de la informació recollida, per això, considero que amb aquesta entrada treballo el que varem comentar a la classe anterior sobre els horaris, traient conclusions del que està bé i el que no, en referència a l’edat dels infants.

 

Considero que treballo la competència 3.2, que fa referència a l’aportació de reflexions en quan a l’organització del centre. En aquest cas, em centro al que fa a l’organització de l’espai i el temps a una escoleta.

Documental: una bona pràctica

La nostra proposta de documental va encaminada en una bona pràctica en canvis de bolquers, basada en la tècnica d’Emmi Pikler. El que pretenem és investigar i formar-nos sobre aquesta temàtica, molt comuna a les escoletes d’Educació Infantil. Per fer-ho, durem a terme una gravació d’un documental en el que recollirem informació i diferents escenes significatives en les que es visualitzi un canvi de bolquers duit a terme amb una pràctica coherent, a càrrec d’educadors/res que han estat formats/des amb la tècnica de l’autora esmentada anteriorment. Amb tot això, podrem respondre a diverses preguntes que tal vegada ens hem anat fent al llarg de la nostra, encara petita, experiència en el món educatiu.

 

El moment de canvi de bolquers és una acció d’higiene que es realitza als infants vàries vegades al dia. Són moments que es repeteixen en el dia a dia i que, per tant, se’ls hauria de donar molta importància, no només per l’objectiu principal d’aquesta acció, que és la higiene en si, sinó també perquè són moments en els que es pretenen establir i/o enfortir els lligams afectius entre infants i adults. A més, és un moment que possibilita que l’infant aprengui com és el seu cos. En definitiva, hauria de tractar-se d’un moment de benestar i tranquil·litat, en el que l’infant pogués gaudir d’una atenció individualitzada i privilegiada.

 

La competència 1.2 fa referència a la reflexió i ponderació sobre elements que duen a una bona pràctica professional. Per això, considero que s’ha treballat la bona pràctica que engloba la tècnica d’Emmi Pikler, basada amb uns principis educatius i pedagògics molt afavoridors pels infants.

 

Pel que fa a la competència 2.3, he descrit els objectius que ens proposem amb la realització d’aquest documental.

 

La competència 2.4 es refereix a la realització de preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge. Ho relaciono amb el moment en que parlo de les preguntes que tal vegada ens hem anat fent al llarg de la nostra experiència com a practicants, les quals poc a poc seran respostes a través del documental.

 

Parlem de la competència 4.1, la qual fa referència a la identificació dels marcs teòrics que justifiquen la pràctica educativa. En aquest cas, ens basem amb la tècnica d’una molt coneguda professional de la pediatria, Emmi Pikler.

Reflexió observació d'aula

El que pretenc amb aquesta entrada és reflexionar sobre l’observació que vaig compartir amb vosaltres el passat mes de març, en què la meitat del grup amb el que estava fent les pràctiques, es disposaven a fer construccions. També parlaré de les creences de la mestra en aquesta situació en concret, a més de d’identificar els referents teòrics amb els quals podem relacionar aquest cas. Finalment, exposaré una sèrie de preguntes que podríem formular a la mestra, per ajudar a fer una bona reflexió de la situació viscuda.

Quan parlem de creences ens referim a idees que formen part de la manera de pensar que tenim les persones, de la manera en que cada un de nosaltres interpreta el món i tot el que passa. Per tant, les creences que té aquesta mestra són:

- Poder treballar amb només la meitat del grup suposa poder fer activitats que tal vegada no podries dur a terme amb tot el grup sencer i poder prestar més atenció a cada un dels infants, observant el que fan i intervenint en el cas que sigui necessari.

- Incitar als infants abans del joc formulant diferents preguntes, obrint un petit debat, etc. ajuda a que es presti més atenció per part de tots ells i que, d’alguna manera, es tenguin més ganes de participar en l’activitat.

- Motivar a un infant en concret que no participa de manera correcta en l’activitat, perquè faci el que fan els seus companys, ressaltant la importància del que quedarà, del que veuran els seus pares i els dels seus/ves companys/es a l’hora de veure les fotografies de la sessió. L’element familiar crea motivació en els infants i té un paper molt important en la formació personal de cada un dels infants.

- Motivant als infants, aquests poden arribar a assumir els seus reptes.

 Els referents teòrics amb els quals podríem relacionar aquest cas són varis, però els que considero més rellevants són, per una banda, la importància de la documentació, documentem per deixar constància de cada un dels moments que viuen els infants; també és una manera de donar confiança i seguretat a les famílies, les quals veuen que les tasques que s’estan duent a terme són adequades; i, per altra banda, la importància de la observació, de la mirada atenta de la mestra, per donar resposta a diferents situacions que puguin anar sorgint.

Per ajudar a fer una bona reflexió sobre la situació, penso que algunes de les preguntes que podríem formular a la mestra són les següents:

- Quin objectiu es segueix mitjançant aquesta activitat?

- Per què pensa que aquest infant es comporta així?

- En què es basa per motivar a l’infant d’aquesta manera?

- I si aquesta motivació no hagués estat suficient perquè l’infant comencés a fer la seva construcció, què hagués fet?

La competència 2.2 fa referència a la identificació de creences i concepcions, per tant, a través de la reflexió anterior, poso en pràctica la identificació de les creences de la mestra en l’activitat que s’ha duit a terme.

Pel que fa a la competència 4.1, parlem de la identificació dels marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula, per això, és una competència que he treballat a través de la identificació dels referents teòrics relacionats amb aquesta observació.