El que pretenc amb aquesta entrada és reflexionar sobre l’observació que
vaig compartir amb vosaltres el passat mes de març, en què la meitat del grup
amb el que estava fent les pràctiques, es disposaven a fer construccions. També
parlaré de les creences de la mestra en aquesta situació en concret, a més de
d’identificar els referents teòrics amb els quals podem relacionar aquest cas.
Finalment, exposaré una sèrie de preguntes que podríem formular a la mestra,
per ajudar a fer una bona reflexió de la situació viscuda.
Quan parlem de creences ens referim a idees que formen part de la manera de pensar que tenim les persones, de la manera en que cada un de nosaltres interpreta el món i tot el que passa. Per tant, les creences que té aquesta mestra són:
- Poder
treballar amb només la meitat del grup suposa poder fer activitats que tal
vegada no podries dur a terme amb tot el grup sencer i poder prestar més
atenció a cada un dels infants, observant el que fan i intervenint en el cas
que sigui necessari.
- Incitar
als infants abans del joc formulant diferents preguntes, obrint un petit debat,
etc. ajuda a que es presti més atenció per part de tots ells i que, d’alguna
manera, es tenguin més ganes de participar en l’activitat.
- Motivar
a un infant en concret que no participa de manera correcta en l’activitat,
perquè faci el que fan els seus companys, ressaltant la importància del que
quedarà, del que veuran els seus pares i els dels seus/ves companys/es a l’hora
de veure les fotografies de la sessió. L’element familiar crea motivació en els
infants i té un paper molt important en la formació personal de cada un dels
infants.
- Motivant
als infants, aquests poden arribar a assumir els seus reptes.
Per ajudar a fer una bona reflexió sobre la situació, penso que algunes
de les preguntes que podríem formular a la mestra són les següents:
- Quin
objectiu es segueix mitjançant aquesta activitat?
- Per què
pensa que aquest infant es comporta així?
-
En què
es basa per motivar a l’infant d’aquesta manera?
- I si
aquesta motivació no hagués estat suficient perquè l’infant comencés a fer la
seva construcció, què hagués fet?
La competència 2.2 fa referència a la identificació de creences i
concepcions, per tant, a través de la reflexió anterior, poso en pràctica la
identificació de les creences de la mestra en l’activitat que s’ha duit a
terme.
Pel que fa a la competència 4.1, parlem de la identificació dels marcs
teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula,
per això, és una competència que he treballat a través de la identificació dels
referents teòrics relacionats amb aquesta observació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada