L'espai i el temps

L’organització de l’espai i el temps ha d’anar encaminada a facilitar l’autonomia dels infants i, per tant, a potenciar les seves possibilitats d’exploració i experimentació. Per això, en la nostra intervenció educativa com a docents, haurem de contemplar tant les rutines i activitats que realitzem amb els infants, com els materials i lloc on aquestes es duen a terme. Amb tot això, crearem un clima afavoridor que donarà qualitat als vincles que s’hi estableixin.

 

Tres idees que considero elementals sobre aquesta temàtica són:

 

-          Relació edat infant – activitats/rutines: depenent de l’edat dels infants, es donarà una importància o una altra a les activitats/rutines que es duran a terme en el dia a dia de l’escoleta. En aquest sentit, si estem amb infants de 0 a 1 anys, una de les tasques primordials serà atendre les seves necessitats bàsiques, com són l’alimentació, la higiene i el descans.

 

-          L’espai: és un element indispensable, ja que en ell veiem com són les diferents aules de l’escoleta, si les parets tenen molts de colors o pel contrari són totes blanques, sense dibuixos ni fotografies, els materials dels que disposen cada una d’elles, etc. Una escoleta amb un espai adequat, càlid i acollidor servirà d’empenta cap un bon desenvolupament-aprenentatge de l’infant.

 

-          El temps: la distribució del temps és una tasca primordial, ja no només parlant d’una escoleta infantil, sinó en el nostre dia a dia com a ciutadans. Per això, és necessari que des de ben petits, se’ns doni una distribució adequada de les activitats/rutines que durem a terme, tenint en compte factors tan importants com l’edat dels infants a qui anirà dirigida la nostra tasca, la introducció d’activitats variades, dinàmiques i enriquidores, entre d’altres.

 

En definitiva, és necessària una bona relació espai-temps per potenciar en els infants un desenvolupament encaminat a l’adquisició de la seva l’autonomia.

 

La competència 1.4, es refereix a l’elaboració de conclusions a partir de la contrastació de la informació recollida, per això, considero que amb aquesta entrada treballo el que varem comentar a la classe anterior sobre els horaris, traient conclusions del que està bé i el que no, en referència a l’edat dels infants.

 

Considero que treballo la competència 3.2, que fa referència a l’aportació de reflexions en quan a l’organització del centre. En aquest cas, em centro al que fa a l’organització de l’espai i el temps a una escoleta.

Documental: una bona pràctica

La nostra proposta de documental va encaminada en una bona pràctica en canvis de bolquers, basada en la tècnica d’Emmi Pikler. El que pretenem és investigar i formar-nos sobre aquesta temàtica, molt comuna a les escoletes d’Educació Infantil. Per fer-ho, durem a terme una gravació d’un documental en el que recollirem informació i diferents escenes significatives en les que es visualitzi un canvi de bolquers duit a terme amb una pràctica coherent, a càrrec d’educadors/res que han estat formats/des amb la tècnica de l’autora esmentada anteriorment. Amb tot això, podrem respondre a diverses preguntes que tal vegada ens hem anat fent al llarg de la nostra, encara petita, experiència en el món educatiu.

 

El moment de canvi de bolquers és una acció d’higiene que es realitza als infants vàries vegades al dia. Són moments que es repeteixen en el dia a dia i que, per tant, se’ls hauria de donar molta importància, no només per l’objectiu principal d’aquesta acció, que és la higiene en si, sinó també perquè són moments en els que es pretenen establir i/o enfortir els lligams afectius entre infants i adults. A més, és un moment que possibilita que l’infant aprengui com és el seu cos. En definitiva, hauria de tractar-se d’un moment de benestar i tranquil·litat, en el que l’infant pogués gaudir d’una atenció individualitzada i privilegiada.

 

La competència 1.2 fa referència a la reflexió i ponderació sobre elements que duen a una bona pràctica professional. Per això, considero que s’ha treballat la bona pràctica que engloba la tècnica d’Emmi Pikler, basada amb uns principis educatius i pedagògics molt afavoridors pels infants.

 

Pel que fa a la competència 2.3, he descrit els objectius que ens proposem amb la realització d’aquest documental.

 

La competència 2.4 es refereix a la realització de preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge. Ho relaciono amb el moment en que parlo de les preguntes que tal vegada ens hem anat fent al llarg de la nostra experiència com a practicants, les quals poc a poc seran respostes a través del documental.

 

Parlem de la competència 4.1, la qual fa referència a la identificació dels marcs teòrics que justifiquen la pràctica educativa. En aquest cas, ens basem amb la tècnica d’una molt coneguda professional de la pediatria, Emmi Pikler.

Reflexió observació d'aula

El que pretenc amb aquesta entrada és reflexionar sobre l’observació que vaig compartir amb vosaltres el passat mes de març, en què la meitat del grup amb el que estava fent les pràctiques, es disposaven a fer construccions. També parlaré de les creences de la mestra en aquesta situació en concret, a més de d’identificar els referents teòrics amb els quals podem relacionar aquest cas. Finalment, exposaré una sèrie de preguntes que podríem formular a la mestra, per ajudar a fer una bona reflexió de la situació viscuda.

Quan parlem de creences ens referim a idees que formen part de la manera de pensar que tenim les persones, de la manera en que cada un de nosaltres interpreta el món i tot el que passa. Per tant, les creences que té aquesta mestra són:

- Poder treballar amb només la meitat del grup suposa poder fer activitats que tal vegada no podries dur a terme amb tot el grup sencer i poder prestar més atenció a cada un dels infants, observant el que fan i intervenint en el cas que sigui necessari.

- Incitar als infants abans del joc formulant diferents preguntes, obrint un petit debat, etc. ajuda a que es presti més atenció per part de tots ells i que, d’alguna manera, es tenguin més ganes de participar en l’activitat.

- Motivar a un infant en concret que no participa de manera correcta en l’activitat, perquè faci el que fan els seus companys, ressaltant la importància del que quedarà, del que veuran els seus pares i els dels seus/ves companys/es a l’hora de veure les fotografies de la sessió. L’element familiar crea motivació en els infants i té un paper molt important en la formació personal de cada un dels infants.

- Motivant als infants, aquests poden arribar a assumir els seus reptes.

 Els referents teòrics amb els quals podríem relacionar aquest cas són varis, però els que considero més rellevants són, per una banda, la importància de la documentació, documentem per deixar constància de cada un dels moments que viuen els infants; també és una manera de donar confiança i seguretat a les famílies, les quals veuen que les tasques que s’estan duent a terme són adequades; i, per altra banda, la importància de la observació, de la mirada atenta de la mestra, per donar resposta a diferents situacions que puguin anar sorgint.

Per ajudar a fer una bona reflexió sobre la situació, penso que algunes de les preguntes que podríem formular a la mestra són les següents:

- Quin objectiu es segueix mitjançant aquesta activitat?

- Per què pensa que aquest infant es comporta així?

- En què es basa per motivar a l’infant d’aquesta manera?

- I si aquesta motivació no hagués estat suficient perquè l’infant comencés a fer la seva construcció, què hagués fet?

La competència 2.2 fa referència a la identificació de creences i concepcions, per tant, a través de la reflexió anterior, poso en pràctica la identificació de les creences de la mestra en l’activitat que s’ha duit a terme.

Pel que fa a la competència 4.1, parlem de la identificació dels marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula, per això, és una competència que he treballat a través de la identificació dels referents teòrics relacionats amb aquesta observació.

Pla d'acció

Avui exposaré un pla d’acció per a millorar les meves competències febles. Ja que ara mateix no faig les pràctiques, ho relacionaré amb les classes de repàs que faig durant tres dies a la setmana amb infants de entre 6 i 12 anys, a través de l’Associació de Joves Envant de Santa Margalida.
 

Tal i com parlarem a classe sobre l’anàlisi DAFO, el qual té en compte les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats envers a la nostra comunitat, ens ha de servir de punt de partida per a saber què i com puc treballar les competències que encara no acabo de tenir assolides per a millorar-les.

Primerament, vull remarcar que el fet de ser autònom en l’aprenentatge hauria de ser el punt d’inici per a un bon posterior ensenyament-aprenentatge cap als nostres infants, ja que contrastant informació i reflexionant sobre aquesta és la millor manera d’aprendre.

Si parlem de reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge, es tracta d’una de les competències en les que hauria de seguir treballant. Durant les classes de repàs que don els capvespres, moltes vegades me’n adono que tal vegada aquell dia he estat massa pendent d’un infant en concret i que, per altra banda, no he prestat l’atenció suficient que hauria d’haver-li prestat a un altre infant; podem relacionar-ho també amb el temps, ja que aquest corre molt aviat i quan ens adonem, la sessió ja ha acabat. Per tant, hem de saber administrar bé el temps i dedicar-nos a tots els infants més o menys per igual; així, si un dia no he pogut estar molt de temps amb un/a determinat/da nin/a, el meu objectiu del dia següent hauria de ser centrar-me un poc més amb ell/a.

Pel que fa a l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres o, en aquest cas, el projecte de reforç educatiu que duu a terme l’associació, també és una competència amb la que hauria de seguir treballant ja que, com ja vaig dir, durant el meu període de pràctiques no vaig tenir l’oportunitat de treballar-ho. A principi de curs, la meva companya i jo varem revisar el document que recollia la informació del que proposava el projecte amb les tasques que, en realitat, havíem duit a terme el curs anterior. La nostra tasca va consistir en introduir noves activitats que complementessin el que exposava el document; així, varem introduir activitats puntuals com ara tallers de màscares, una diada d’aprendre a fer crespells, etc. Per tant, durant aquest curs estam duent a terme millores en quan al que reflecteixen els documents informatius del projecte.

L’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge és una competència que si que vaig treballar durant el meu període de pràctiques, però que penso que no per això ja la tengui assolida i no se’n hagi de parlar més, sinó que, amb el dia a dia amb els infants, segueixo treballant-ho i enriquint-me amb cada una de les experiències viscudes.

Finalment, trobem la reflexió sobre el procés de millora, que és una tasca que no vaig dur a terme durant les meves pràctiques, però que ara, amb el projecte de reforç educatiu de l’associació amb la qual treballo si que ho estem treballant. El curs passat varem iniciar el projecte i, una vegada finalitzat el curs, varem fer balanç de les coses que havíem fet bé, les que podíem millorar de cara al curs vinent, etc. Recordo que un fet a millorar era el de donar un moment a la relació amb les famílies, perquè durant el primer curs va ser escassa, limitant-se a les entrades i les sortides dels infants. Per això, proposarem una vegada al mes citar als pares de cada infant per separat, per tal de poder tenir un feedback del que l’infant fa amb nosaltres i del que fa a casa o a l’escola. És una tasca que estam duent a terme enguany i de la que en traiem molts bons resultats.

 

La competència 2.1 fa referència a la identificació de punts forts i punts febles quan a les meves capacitats i competència professionals; per tant, la vaig treballant al llarg de l’entrada, parlant del que ja tenc assolit i del que em queda per assolir.

Considero que la competència 2.7 és la que més he treballat amb aquesta entrada, ja que fa referència a la reflexió sobre els meus errors i la recerca de maneres de millorar la meva actuació professional.

Observació d'aula

La meva tasca d'avui fa referència a una descripció d'una observació d'aula duita a terme durant el meu període de pràctiques amb infants de 2 anys a la classe dels caragols.

Recordo que un dia, tots els infants estaven asseguts a l'estora amb els seus coixins a un raconet de l'aula i l'educadora va decidir partir el grup per la meitat, de manera que mig grup anés a l'aula multiusos del costat a veure àlbums amb fotografies de diferents moments viscuts a l'escoleta i, l'altra meitat del grup quedés a l'aula fent construccions.

Els infants que quedaren a l'aula escoltaven atentament a l'educadora perquè els donés el "sus" per començar l'activitat. Aquesta, per la seva part, les feia preguntes per incitar-los en la participació de l'activitat, com ara: "Amb què vos fa ganes jugar avui?", voleu jugar amb aquestes peces tan guapes?”. A partir d'aquí, es creava un petit debat entre els mateixos infant i, al cap d'un poc, l'educadora donava el "sus" per començar el joc.

Els infants es col·locaren cada un a un raconet, s'anaven aixecant per agafar les peces de construcció i anaven fent les seves torres, castells, carreteres, etc. Mentrestant, però, un dels infants es dedicava a anar mirant les construccions dels seus companys, una a una, envers de fer la seva, inclús a vegades llevava qualque peça a un company o n'hi afegia qualcuna a la construcció. Per això, l'educadora li cridava l'atenció i li deia que, així com els seus/ves companys/es en feien una pròpia, ell també havia de fer la seva, que sinó, a l'hora de mostrar les fotografies de les torres, castells i carreteres fetes als pares i als altres companys, ell no en tendria cap de seva. Així que això va parèixer motivar-lo, es va fer el seu raconet, va anar a cercar peces i, poc a poc, va anar construint el seu xalet.

Una vegada acabada la sessió, aquest infant es sentia tot orgullós de la seva feina i la mostrava a tots els seus/ves companys/es.

 

La competència 1.2 fa referència a la reflexió sobre elements que porten a una bona actuació professional. Mitjançant aquesta entrada la treballo perquè la intervenció de l'educadora em fa reflexionar sobre el que s'ha de fer en determinades situacions en les que, tal vegada, no sabem molt bé el que hem de fer.

Pel que fa a la competència 2.2, es tracta d'identificar les pròpies creences i concepcions, contrastar les creences personals amb les pràctiques i activitats del centre. Per això, considero que, a través del que he reflexionat anteriorment, posa en pràctica les meves pròpies creences en relació a l'activitat que s'està duent a terme.

Competències professionals

En aquest apartat tractaré de dir-vos quin és el meu punt de partida envers a les meves competències professionals i les que anirem treballant en l’assignatura de Reflexió i Innovació Educativa. Per això, faré una autovaloració de les competències que ja tenc assolides i de les que encara estic en procés d’assolir, basant-me en l’experiència de les pràctiques que vaig dur a terme a la classe dels Caragols amb 15 infants de 2 a 3 anys i a la classe de’n Patufet amb 17 infants de 3 a 4 anys.
 

Classifiquem les competències en cinc grans blocs:
 

1. Ser autònom en l’aprenentatge

Per a la construcció d’una bona autonomia en l’aprenentatge, hem de ser capaços de cercar quines són les millors solucions per a un determinat problema o activitat, reflexionar sobre com poder arribar a fer-ho de la millor manera possible, tenir present la nostra pròpia experiència i, finalment, arribar a unes conclusions envers allò que hem estat investigant.
 

Considero que som una persona a qui li agrada tenir les idees organitzades i cercar dins la meva pròpia experiència per a resoldre situacions determinades, fent bagatge del que ja se i, si és necessari, contrastant-ho amb altres fons d’informació. Si es tracta de treball en equip, per exemple, penso que a l’hora de resoldre qualsevol tipus de tasca hem d’haver-ho treballat tots i estar-hi d’acord, ja que cada un d’aquests membres ha de sentir-se partícep de la tasca que s’està duent, podent donar la seva opinió al respecte, sent escoltat per la resta de components.
 

2. Reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge

És molt important conèixer quins són els nostres punts forts i els nostres punts febles en base a les nostres capacitats i competències professionals. Per això, hem de saber què volem aprendre i quins objectius ens proposem per a, més endavant, demanar-nos què hem après i què volem aprendre. Amb tot això, hem de ser crítics amb nosaltres mateixos i reflexionar sobre els nostres propis errors.
 

Penso que es tracta d’una competència bastant complexa, ja que a vegades no ens hi aturem a pensar, però el nostre procés d’aprenentatge és la base per a una bona actuació educativa. Per això, és una competència que encara no he acabat d’assolir.
 

3. Analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil

Aquesta no és una tasca fàcil; demanar-nos com funciona el centre, aportar reflexions en quan a la seva organització i contrastar la informació que recullen els documents del centre amb la realitat.
 

Centrant-me amb la meva experiència, es tracta d’una competència que, tal vegada, em va quedar una mica en l’aire amb el sentit que, durant les meves pràctiques, no ens centràvem tant en aspectes de caire teòric, sinó que, sobre el que ens havien ensenyat, anàvem actuant. Ara bé, penso que per a un bon funcionament del centre, és necessari que totes aquestes qüestions hi siguin presents.
 

4. Analitzar i reflexionar sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge

Els marcs teòrics que qüestionen la tasca dins l’aula, la identificació de bones pràctiques i l’elaboració d’hipòtesis composen un anàlisis envers als processos d’ensenyament-aprenentatge a les escoles.
 

Considero que és una competència que vaig anar treballant durant la meva estada amb els infants a l’escoleta i a l’escola. Amb el dia a dia aprens a identificar i relacionar el que es fa, amb el perquè i com fer-ho.
 

5. Reflexionar sobre el procés de millora

Quina és la diferència entre bones pràctiques i projecte de millora? Un projecte de millora es duu a terme a partir de l’anàlisi de necessitats i identificació d’un problema. Una vegada detectat, es duu a terme una recerca d’informació i una previsió del què ens pot resultar un obstacle a l’hora de la seva aplicació.
 

Durant les pràctiques del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil no duguérem a terme un projecte de millora, sinó que la nostra tasca més teòrica era la de la realització d’una memòria, la qual inclogués: les característiques del centre, les activitats-rutines d’aula, una unitat didàctica, les observacions longitudinals recollides i analitzades i una conclusió final sobre l’experiència.
 

A més, comptem amb un llistat de competències que proposa Perrenoud, de les que no ens hem d’oblidar:

 

-          Organitzar i animar situacions d’aprenentatge

-          Gestionar la progressió dels aprenentatges

-          Elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació

-          Implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en la seva feina

-          Fer feina en equip

-          Participar en la gestió de l’escola

-          Informar i implicar als pares

-          Fer ús de les noves tecnologies

-          Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió

-          Organitzar la pròpia formació continua

 

Entre aquestes, destacaria la importància de treballar en equip per, a poc a poc i entre tots, aconseguir una educació de major qualitat; a més de fer partíceps a les famílies de tots els infants que romanen en el centre, per aconseguir una unió i major estabilitat en aquesta relació família-escola. Finalment, destacar el fet d’una contínua formació del professional, ja que així com els anys van passant, la manera de veure el món va canviant i això mateix passa amb l’educació, necessitem uns professionals que es vagin renovant i aprenent any darrera any coses noves.

 

Amb tot això, espero mitjançant aquest assignatura poder seguir assolint totes aquestes competències de les que he estat parlant, enriquint-me de cada una de les aportacions dels meus companys/es.

La competència 2.1 fa referència a la identificació dels punts forts i punts febles quan a les meves capacitats i competències professionals, les quals treballo de manera directa en aquesta entrada, analitzant les competències que ja tenc assolides i les que encara estic en procés d'assolir.

També treballo la competència 2.3, ja que descric el que vull aprendre mitjançant aquesta assignatura i explico els objectius que em proposo.

Considero que treballo la competència 2.7, ja que reflexiono sobre els meus errors cercant maneres de millorar i completar la meva pràctica professional.